Els paisatges del Delta de l’Ebre són uns dels més personals i únics que podem trobar a tot el territori català. Situat en un terreny que ha estat guanyat amb el pas dels anys a la mar, totalment anegat d’aigua, afavoreix l’existència d’unes condicions de vida úniques.
L’origen de la protecció institucional que rep el parc, va néixer de les reivindicacions dels propis habitants del Detla conscients de la singularitat i importància d’aquest. Aquestes mobilitzacions van sorgir com a conseqüència d’una sèrie d’accions d’explotació que perjudicaven el territori.
El 4 d’agost de 1983, tan sols 39 dies després de les mobilitzacions es va aconseguir normalitzar i protegir la situació del parc amb el Decret del Parc natural del Delta de l’Ebre.
La protecció de les diferents zones del parc és necessària per preservar la vida de les seves espècies, com per exemple passa amb les zones humides que són un lloc del qual depenen innombrables espècies entre les que trobem més de 50 espècies de peixos i més de 360 aus.
També depenen del parc les petites economies locals i l’explotació que fan del parc principalment amb l’agricultura, ramaderia, pesca i turisme.
Geologia
El Delta de l’Ebre ha guanyat al mar aproximadament 22km, sent el tercer delta més gran de tota la Mediterrània. Com s’explica aquest fenomen?
Gràcies principalment al riu Ebre i el seu abundant cabal, els sediments (minerals i formacions rocoses arrossegades) han estat arrossegats durant milers d’anys formant el territori que l’ha arrabassat 22km al mar. Aquests sediments provenen principalment del Pirineu, el sistema Ibèric i de la serralada Cantàbrica.
L’ésser humà també ha tingut un paper protagonista en la formació de l’actual Delta de l’Ebre, bàsicament per la influència de dues accions:
1. – Obertura de la desembocadura bocana de Sorrapa.
2. – Augments del nombre d’embassaments. Aquests retenen aproximadament el 99% dels sediments transportats.
Aquests ambients sedimentaris es poden estructurar en tres ambients:
1. – Plana deltaica: és la formada principalment per les parts de terres emergides del parc. Comprenen tant sediments del riu, com els denominats lacustres formats de sorres.
2. – Ambients litorals: formats per la influència fluvial, principalment pel moviment dels sediments originats per l’onatge. Es poden trobar en el punt en el qual el Delta fa contacte amb el mar, en forma bàsicament sorrenca.
3. – Ambients marins: els formen les badies (formen les fletxes del delta, completament envoltades d’aigua), el prodelta (formada al punt de transició entre el riu i el mar) i la plataforma continental (situat directament al mar, són el conjunt de sediments que tot submergits formen part del Delta).
Hàbitats
Els hàbitats del Parc Natural del Delta de l’Ebre són especialment interessants tenint en compte, les condicions úniques que es donen, en un espai que comprèn alhora ambients continentals, fluvials i marins. La conjunció d’aquests tres ambients afavoreix l’aparició de nou hàbitats diferenciats.
El riu: responsable directe de l’existència del Delta, s’endinsa uns 32k en ell. Trobem d’una banda l’ambient ripari (referent a les riberes) amb el bosc de ribera i una ambient aquàtic fluvial. Per l’altre banda trobem l’ambient d’influència marina, poca vegetació forestal, en substitució d’una vegetació més aquàtica.
La mar: té una vegetació submarina molt rica, especialment d’algues, a més d’abundants nutrients.
Les badies: conté aigües que es troben estancades i amb una profunditat que en cap cas supera els 8 metres de profunditat. Les aus troben aquí un entorn ideal per capturar les seves preses.
Platja i dunes: ofereixen un paisatge únic i impossible de trobar en un altre punt del territori català amb grans dunes arenoses. El riu i el contacte amb el mar, així com els vents han configurat amb els anys aquest paisatge de dunes.
Salobral i les salines: l’hàbitat que podem trobar aquí és un dels més especials, mostra d’això és que la seva protecció està catalogada com d’importància internacional. El contacte de sediments al costat del mar afavoreix un hàbitat molt ric en les sals de mar, que afavoreix l’aparició d’una vegetació realment única adaptada a aquestes característiques.
Les llacunes: són basses d’aigua que es troben en contacte directe amb el mar, això les fa tenir un caràcter salí, encara que la quantitat de sal que tenen pot oscil · lar en funció de l’època de l’any en què ens trobem. En els seus voltants trobem els camps arrossars. Plens de vida, al seu interior hi ha espècies vegetals aquàtiques especialment adaptades, mentre que a l’exterior són la llar de moltes espècies, principalment aus.
Els traus: són un dels elements que més oscil · len del parc, i solen tenir una vida limitada, ja que depenen directament de les pluges del parc. A les zones impermeables l’aigua s’estanca i emergeix del territori.
L’arrossar: és un dels hàbitats més presents del parc i realitza una funció bàsica d’alimentació d’aus, a més els arrossars afavoreixen el control i equilibri en la quantitat de sal que trobem en els sòls del parc.
L’horta: a la zona més continental del parc, deu el seu origen principalment a l’explotació humana del parc. Els sòls serveixen de camp de cultiu per a patates, cols o tomàquets.
Vegetació
Les condicions úniques del Delta fan aflorar espècies que difícilment podrem contemplar en un altre punt del territori català, hi ha catalogades al voltant d’unes 700 espècies vegetals.
Les espècies que estan adaptades als elevats nivells de sal, són les denominades sosars. Algunes d’aquestes espècies són el borró o els lliris de mar.
En els nivells elevats d’aigua subterrània trobem els anomenats canyissars, representats per plantes com les corretjoles o les bogues.
En l’únic ambient forestal del parc, format pels boscos de ribera, podem trobar espècies vegetals com els verns, els freixes o els oms.
Animals
El clima humit afavoreix l’aparició d’abundants comunitats d’invertebrats. Al parc és freqüent la presència de sangonera, o dels mosquits que requereixen de controls sobre les seves poblacions.
Entre els predadors del parc trobem espècies arácnidas o libèl · lules. Altres de les espècies que podem trobar en els ambients més humits són les larves o les serps d’aigua.
Aus
Menció a part mereixen les poblacions d’aus del parc, amb unes poblacions úniques a tot Catalunya, per les seves quantitat i diversitat. El seu interès va més enllà de les nostres fronteres.
Entre les aus residents al parc podem trobar els anàtids (ànecs, cignes i oques), limícoles (presents en zones humides costaneres) i aus marines. A aquestes hem de sumar les aus migratòries que estan de pas pel parc.
La contemplació respectuosa d’aus al parc és una activitat habitual, tardor és la millor època per realitzar aquesta activitat, podrem contemplar unes 330 espècies amb poblacions que oscil · len entre 50.000 i 100.000 aus.
Peixos
Les condicions fluvials del parc, generen un ecosistema que afavoreix l’aparició de diferents tipologies de peixos. Tradicionalment s’ha dut a terme la pesca d’anguiles.
Cada vegada trobem una menor presència d’espècies com esturions i llamprees, en detriment amb l’aparició d’altres espècies com la perca negra, el silur o el lluç de riu.
Informació de contacte
Parc Natural del Delta de l’Ebre
Avda Catalunya, 46
43580 Deltebre
Tel: 977 48 21 81
Fax: 977 48 13 92
[email protected]
www.gencat.cat/parcs/delta_ebre/
Enllaços d’Interès
· Rutes Delta de l’Ebre (Wikiloc)
· Rutes Delta de l’Ebre (Oficial)
· Mapa del parc (PDF)
· Activitats del Parc
· Miradors del Parc (PDF)
Per realitzar turisme rural al Delta de l’Ebre i visitar-lo amb tranquil · litat i temps, et recomanem que visitis el nostre llistat d’allotjaments a la província de Catalunya on es troba el parc, consulta les nostres cases rurals a Tarragona.
També pots consultar les cases rurals relacionades per proximitat al parc, o qualsevol de les nostres cases rurals a Catalunya.
Segueix-nos:
Imatges i notícies del món rural a Catalunya a Facebook | Instagram.
Somrurals | La teva casa rural a Catalunya
