Al parc trobem el monestir de mateix nom que el Parc, el monestir de Sant Llorenç del Munt ubicat al cim de la Mola. El recolliment i pau que es respira aquí és total. Aïllat i solitari a la muntanya, visitants i devots gaudeixen d’aquesta pau des de l’any 957.
La presència humana al parc data d’abans fins i tot de l’edificació del monestir. Les primeres restes descobertes daten del període neolític, trobades principalment en coves rocoses on els habitants de l’època es refugiaven.
Altres llocs indrets del parc que s’ha de visitar són els diferents castells medievals: el castell de Castellar, el de Mura, el de Rocamur o el de Pera.
Geologia
El parc està compost per dues serres, que donen nom al parc, d’una banda trobem la serra de Sany Llorenç del Munt i de l’altra la serra de l’Obac. Aquestes es troben enllaçades gràcies al Coll d’Estenalles.
El punt més elevat del parc és el cim de la Mola amb una altura de 1.104 metres, l’altre punt més elevat del parc és el cim del Montcau a una alçada de 1.057 metres
Habitats
Els hàbitats del parc natural de Sant Lloreç del Munt i l’Obac, es divideixen en tres tipus diferents, determinats pels diferent impactes que ha tingut la naturalesa, amb l’acció d’aigua, el clima i el sòl.
Paisatge de la cims: (més 800m) A aquesta altitud del parc destaca la vegetació d’alzines, on podem trobar algun roure i pi roig. En el sòl predomina el pendent i les formacions rocoses.
Vessants mitjanes: (entre els 300m – 800m) Destaca la vegetació d’alzines mediterrània. Clima mediterrani. Aquesta part del terreny va ser aprofitada per a l’agricultura, durant el s.XIX principalment per a la vinya, posteriorment camps de boscos de pins van ocupar el seu lloc.
Vessants inferiors: (entre 300-400m) Clima mediterrani més sec del que podem trobar a les vessants mitjanes del parc natural. La vegetació continua dominada per les alzines mediterrànies.
És en aquest punt del parc on l’acció de l’home ha deixat la seva major empremta. Aquí trobarem camps d’agricultura, urbanitzacions i alguns espais que encara alberguen punts interessants de vegetació.
Vegetació
El denominador comú del parc, pel que fa a la vegetació és l’alzina, que es troba distribuïda en tot el parc.
Depenent de l’altitud en què ens trobem la vegetació que acompanya l’alzina pot variar, en les parts de menys altitud es el pi el principal acompanyant i a les zones de major altitud altres formacions de vegetació com el roure.
Animals
La geografia del parc afavoreix els espais recollits i amagats, això afavoreix principalment espècies concretes de mamífers.
Destaca la presència dels senglars, en tot el parc natural, es troben ben assentats i resulta força comú torbar rastres al llarg dels camins.
Altres animals menys temibles que podem trobar al parc són els esquirols, saltant entre arbres o conills saltant pel terra.
Si contemplem el cel podrem observar l’àmplia diversitat d’aus del parc de Sant Llorenç, un lloc imprescindible pels aficionats a aquesta espècie. Les més destacades són la merla, el tudó, el pit-roig europeu o les caderneres.
Informació de Contacte
Trobareu informació addicional del parc a l’Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a la Mata.
Horari: de 9h a 14h
Direcció: Ctra BV – 1221 de Terrassa a Navarcles, km 14,8.
Apartat de correus 71, 082030 Matadepera
Contacte: p.santllorenc @ diba.cat
Telèfon: 93.831.83.50
Enllaços d’Interès
• Rutes Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Oficial)
• Rutes Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Wikiloc)
• Mapa del parc
• Servei de Guies
Per realitzar turisme rural al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i visitar amb tranquil • litat i temps, et recomanem que visitis el nostre llistat d’allotjaments a la província de Catalunya on hi ha el parc, consulta les nostres cases rurals a Barcelona.
També pots consultar les cases rurals relacionades per proximitat al parc.
Segueix-nos:
Fotos, actualitat i notícies del món rural a Catalunya a Facebook | Instagram.
